1. Notificada la denúncia, ja sigua a l’acte o en un moment posterior, el denunciat disposa d’un termini de vint dies naturals per fer el pagament voluntari amb reducció de la sanció de multa, o per formular les al·legacions i proposar o aportar les proves que considere oportunes.

En el supòsit que no s’haja produït la detenció del vehicle, el titular, l’arrendatari a llarg termini o el conductor habitual, si s’escau, disposen d’un termini de vint dies naturals per identificar el conductor responsable de la infracció, contra el qual s’ha d’iniciar el procediment sancionador. Aquesta identificació s’ha d’efectuar per mitjans telemàtics si la notificació s’ha realitzat a través de l’adreça electrònica viària (DEV).

Si fa el pagament de la multa en les condicions indicades al paràgraf primer, s’ha de seguir el procediment sancionador abreujat i, en cas de no fer-ho, el procediment sancionador ordinari.

2. El procediment sancionador abreujat no és aplicable a les infraccions previstes a l’article 77. h), j), n), ñ), o), p), q) i r).

3. L’incompliment de l’obligació d’assegurar el vehicle que estableix la normativa sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, es pot sancionar de conformitat amb un dels dos procediments sancionadors que estableix aquesta Llei.

4. A més dels registres, oficines i dependències que preveu la normativa de procediment administratiu comú, les al·legacions, escrits i recursos que deriven dels procediments sancionadors en matèria de trànsit es poden presentar en els registres, oficines i dependències expressament designats a la corresponent denúncia o resolució sancionadora.

Quan es presenten en els registres, oficines o dependències no designats expressament, aquests els han de remetre als òrgans competents en matèria de trànsit tan prompte com fora possible.

Una vegada realitzat el pagament voluntari de la multa, ja siga en l’acte de lliurament de la denúncia o dins el termini de vint dies naturals comptats des de l’endemà de la seua notificació, conclou el procediment sancionador amb les conseqüències següents:

a) La reducció del 50 per cent de l’import de la sanció.

b) La renúncia a formular al·legacions. En cas que es formulen, s’han de considerar no presentades.

c) La terminació del procediment, sense necessitat de dictar resolució expressa, el dia en què es faça el pagament.

d) L’esgotament de la via administrativa, i només es pot recórrer davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu.

e) El termini per interposar el recurs contenciós administratiu s’inicia l’endemà del dia en què tinga lloc el pagament.

f) La fermesa de la sanció en la via administrativa des del moment del pagament, que produeix efectes plens des de l’endemà.

g) La sanció no computa com a antecedent en el Registre de conductors i infractors de l’organisme autònom Prefectura Central de Trànsit, sempre que es tracte d’infraccions greus que no comporten pèrdua de punts.

1. Notificada la denúncia, l’interessat disposa d’un termini de vint dies naturals per formular-hi les al·legacions que considere convenient i proposar o aportar les proves que considere oportunes.

2. Si les al·legacions formulades aporten dades noves o diferents de les constatades per l’agent denunciant, i sempre que l’instructor ho considere necessari, aquelles s’han de traslladar a l’agent perquè n’informe en el termini de quinze dies naturals. En tot cas, l’instructor pot acordar que es practiquin les proves que considere pertinents per a l’esbrinament i la qualificació dels fets i per determinar les possibles responsabilitats. La denegació de la pràctica de les proves ha de ser motivada i se n’ha de deixar constància en el procediment sancionador.

3. Conclosa la instrucció del procediment sancionador, l’òrgan instructor ha d’elevar la proposta de resolució a l’òrgan competent per sancionar perquè dicte la resolució que sigue procedent. Únicament s’ha de traslladar la proposta a l’interessat, perquè hi puga formular noves al·legacions en el termini de quinze dies naturals, si figuren en el procediment sancionador o s’han tingut en compte en la resolució altres fets o altres al·legacions i proves diferents a les adduïdes per l’interessat.

4. Quan es tracte d’infraccions lleus, d’infraccions greus que no suposen la detracció de punts, o d’infraccions molt greus i greus la notificació de les quals s’efectua en l’acte de la denúncia, si el denunciat no formula al·legacions ni abona l’import de la multa en el termini de vint dies naturals següents al de la notificació de la denúncia, aquesta produeix l’efecte d’acte resolutori del procediment sancionador. En aquest supòsit, la sanció es pot executar un cop transcorreguts trenta dies naturals des de la notificació de la denúncia.

5. La terminació del procediment posa fi a la via administrativa i la sanció es pot executar des de l’endemà del transcurs dels trenta dies abans indicats.

1. La resolució sancionadora posa fi a la via administrativa i la sanció es pot executar des de l’endemà del dia en què es notifiqui a l’interessat, i produeix efectes plens, o, si s’escau, una vegada hagi transcorregut el termini indicat a l’article 95.4.
2. Contra les resolucions sancionadores, es pot interposar recurs de reposició, amb caràcter potestatiu, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la notificació. El recurs s’ha d’interposar davant l’òrgan que va dictar la resolució sancionadora, que és el competent per resoldre’l.
3. La interposició del recurs de reposició no suspèn l’execució de l’acte impugnat ni la de la sanció. En cas que el recurrent sol·liciti la suspensió de l’execució, aquesta s’entén denegada transcorregut el termini d’un mes des de la sol·licitud sense que s’hagi resolt.
4. No s’han de tenir en compte en la resolució del recurs fets, documents i al·legacions del recurrent que puguin haver estat aportats en el procediment originari.
5. El recurs de reposició que regula aquest article s’entén desestimat si no hi recau resolució expressa en el termini d’un mes, i queda expedita la via contenciosa administrativa.
6. Contra les resolucions sancionadores dictades pels òrgans competents de les comunitats autònomes que hagin rebut el traspàs de funcions i serveis en matèria de trànsit i circulació de vehicles de motor, així com pels alcaldes, en el cas de les entitats locals, cal atenir-se al que estableixen els anteriors apartats respectant la competència sancionadora que preveu la normativa específica.